TRETS DIFERENCIAL VERS DRETANS I ESQUERRANS

La població esquerrana representa el 10% de la humanitat, i és una constant que es repeteix independentment de la societat, ètnia o cultura de què parlem. 

Tot i això, aquest nombre ha variat al llarg de la història pel fet que en moltes cultures i països s’ha pres la preferència per la mà esquerra com una cosa indeguda, considerant-la des d’un senyal de maldat a un signe de malaltia. Per exemple, el terme anglès “left”- esquerra- ve de “lyft” paraula de l’anglosaxó (anglès antic) que significa “feble” i en llatí, la paraula per “esquerra”, “sinistra”, significa també “malvada” o “desafortunada”.  

En alguns idiomes tenen paraules que signifiquen tant “esquerra” com “torp”, cosa que podria fer-nos especular amb el fet que, al llarg de la història, les eines i utensilis sempre s’han dissenyat per ser utilitzades per destres, la qual cosa implicaria un clar desavantatge per als esquerrans. 

De tot això es dedueix que els esquerrans han patit històricament una important pressió social a través de conductes discriminatòries com a càstigs o tracte com a malalts i, també, van ser perseguits, empresonats i fins i tot cremats durant l’edat mitjana en considerar-los bruixots i units al dimoni. 

Però deixant de costat les implicacions socials i culturals negatives que ha tingut ser esquerrà, avui aprofitarem per parlar de les hipòtesis que es manegen actualment sobre l’origen de la preferència manual, és a dir, el que ens fa dretans o esquerrans.  

Començarem dient que no només existeixen esquerrans entre els humans, els primats com goril·les, ximpanzés o bonobos també presenten una diferència en la preferència en l’ús de la mà, encara que la seva població sigui destra majoritàriament.  

En jaciments arqueològics d’Homo neanderthalensis (neandertals) i d‘Homo heidelbergensis (com els d’Atapuerca) s’ha evidenciat una preferència manual cap a la dreta: els ossos de braços i espatlles drets eren més forts, cosa que implicaria un ús preferent de la mà dreta i als cranis es mostren marques a les dents que se suposen fetes en subjectar un tros de carn amb les dents i tallar-lo amb una pedra afilada; l’angle (de les marques) suggeriria que l’eina de tallar era manejada amb la mà dreta. És a dir, la preferència manual no és una cosa pròpia de l’ésser humà modern (Homo sapiens sapiens), i hi ha evidències que aquesta lateralització ha tingut lloc al llarg de l’evolució de la nostra espècie. 

Les hipòtesis sobre l’origen de la preferència manual en els humans intenten indagar el quan, com i per què presentem aquesta lateralització. En els diferents estudis hi ha conformitat que existirien entre 30 i 40 gens responsables de la preferència manual que també estarien implicats en altres funcions biològiques; aquests gens no provocarien ser esquerrà o destre per si mateixos, sinó que seria la seva interacció amb l’ambient (aquí també s’hi inclouria l’ambient cel·lular) el que faria que es determinés la lateralització. 

A més dels gens, la investigació dels quals és complexa pel fet que també estan relacionats amb altres funcions, també s’estudia el nostre cervell des d’un punt de vista evolutiu. Partim del fet que aquest òrgan és asimètric, tant anatòmica com funcionalment, amb àrees que són més grans en un hemisferi respecte a l’altre i amb funcions diferents en tots dos.  

Aquesta especialització hemisfèrica té la seva arrel en els vertebrats i, basant-se en estudis de primats, es desprèn la possibilitat que els primers ancestres homínids heretessin sistemes de tendències de lateralitat preexistents per a la visió, la praxi i la comunicació que van evolucionar amb el temps.  

A mesura que augmentava la mida del cervell, aquests patrons d’asimetria que alguna vegada van ser moderats van créixer exponencialment en complexitat. 

Un altre factor important en la investigació de la dominància manual a nivell evolutiu va ser la creixent dificultat de les activitats motores realitzades amb les mans, incloses les que implicaven una coordinació bimanual i que eren guiades visualment, com per exemple l’ús i fabricació d’eines pels homínids.  

A conseqüència d’això va caldre “definir” els rols de les dues mans basant-se probablement en la preferència manual de la majoria de la població: els moviments que impliquessin precisió es farien amb la mà dreta i els de suport amb l’esquerra.  

Evidentment, la creació i ús d’eines era una activitat que es transmetia culturalment, de manera que l’ensenyament i l’aprenentatge van acabar impulsant encara més la preferència manual cap a la dreta: s’aprèn més fàcilment a fer tasques manuals difícils quan l’alumne utilitza els mateixos moviments de mà esquerra i mà dreta que els seus mestres. 

Tot i això, al contrari del que es podria esperar, la població esquerrana no va desaparèixer. Per explicar el motiu es va formular la hipòtesi de la lluita. 

 Reprenent les troballes en genètica (diversos gens que, després de la interacció amb el medi, determinen la lateralitat) i aplicant un procés de selecció natural, es parlaria que si un tret genètic (en aquest cas ser esquerrà), ofereix un avantatge biològic, aquest tret roman. Quin avantatge ofereix l’esquerra en una comunitat majoritàriament dretana? 

Segons postula aquesta hipòtesi, seria el combat cos a cos que, originàriament, es va donar quan grups d’homínids competien entre si per un territori: tenint en compte que la majoria de la població és destra i, per tant, acostumada a lluitar contra un altre destre, un esquerrà planteja una batalla asimètrica, el que acabaria suposant un avantatge per a aquest últim, ja que els esquerrans sí que estarien acostumats a lluitar contra destres.  

Per comprovar aquesta hipòtesi es va estudiar la lateralitat dels esportistes, observant-se que hi ha una sobre representació d’esportistes esquerrans en aquells esports que impliquin una interacció que simuli una “lluita” amb una altra persona/equip (boxa, hoquei…) davant d’altres esports com el billar on no s’observa aquest percentatge de representació. 

Encara que només s’hagin exposat algunes de les hipòtesis que s’estudien sobre els orígens de la lateralització cerebral, la nostra intenció és mostrar que, independentment de l’estudi realitzat, hi ha consens que cal donar una interacció de factors genètics i ambientals la conseqüència dels quals és ser dretà o esquerrà, i aquesta interacció ha anat succeint al llarg de la nostra evolució com a espècie. 

Acabarem amb una frase que solen citar els esquerrans: Tots naixem destres, però només uns quants aconsegueixen superar-ho. 

 

REFERÈNCIES: 

• Ocklenburg S, Beste C, Güntürkün O (2013) Handedness: a neurogenetic shift of perspective. Neurosci Biobehav Rev 37(10 Pt 2):2788-2793. 

• Uomini NT, Ruck L. Manual laterality and cognition through evolution: An archeological perspective. Prog Brain Res. 2018;238:295-323.  
• Richardson T, Gilman RT. Left-handedness is associated with greater fighting success in humans. Sci Rep. 2019 Oct 28;9(1):15402. 
• Faurie C, Raymond M. The fighting hypothesis as an evolutionary explanation for the handedness polymorphism in humans: where are we? Ann N Y Acad Sci. 2013 Jun;1288:110-3. 
• Balter, M. The origins of handedness. The Science of Origins. American Association for the Advancement of Science. Posted August 18 (2009).  

 

Coordinadora de l’article:

• Carolina López
  Neuropsicòloga i psicòloga general sanitària – CSAI Can Torras