Malalties bacterianes
Repassem amb el Dr. Muñoz diferents malalties bacterianes i el seu tractament: furóncols, àntrax, osteomelitis, bacterèmia, septicèmia i endocarditis.
Furóncols, fol·licolitis i àntrax
Un furóncol és una infecció local, productora de pus, dels fol·licles pilosos de la pell i dels teixits contigus. Un àntrax és un grup de furóncols concentrats en una zona.
Aquest tipus de malalties bacterianes són causades generalment per l’estafilococ aureus, i acostumen a produir-se en zones que la mà pot arribar a gratar, és a dir, la cara, el clatell, les natges, el pit, les aixelles. En altres paraules, on hi ha pèl i glàndules sudorípares .
Les persones afectades de furóncols acostumen a ser portadores d’estafilococs en les seves fosses nasals, en les quals furguen i graten freqüentment, de tal manera que contaminen els seus dits i ungles, i en gratar-se altres parts del cos provoquen les infeccions.
El tractament dels furóncols ha de ser procurar que es dreni el pus. La calor (compreses calents) pot ajudar, però cal un tractament antibiòtic en alguns casos de furóncols molt grans, i el desbridament quirúrgic en casos en què no s’hagi resolt.
En alguns tipus de persones acostumen a recidivar (tornar a sortir). En aquests casos cal descartar que hi hagi una diabetis no diagnosticada.
Osteomelitis
L’osteomielitis és una malaltia bacteriana en què la infecció és provocada per determinats tipus de bacteris, els anomenats estreptococs i els estafilococs, que a través de la sang colonitzen les corbes terminals dels vasos capil·lars dels ossos.
La infecció de l’os produeix pus.
- Quan és provocada per estreptococs i diagnosticada ben aviat, el tractament amb penicil·lina o derivats és suficient per a aconseguir la guarició amb relativa facilitat.
- Quan és provocada per estafilococs, el tractament d’extreure el focus i col·lecció de pus ha de ser quirúrgic, i cal aplicar immediatament un tractament amb un antibiòtic eficaç contra els organismes causants.
Afortunadament, aquesta malaltia és molt poc freqüent des de l’aparició de la teràpia antibiòtica.
Bacterièmia i septicèmia
Els termes bacterièmia i septicèmia signifiquen habitualment que les bactèries han penetrat el corrent sanguini procedents d’un focus d’infecció, i s’estan multiplicant i produint símptomes.
La majoria de bactèries nocives poden penetrar a la sang en un moment o altre. En general, la presència de bactèries a la sang revela la gravetat d’una malaltia.
En el curs d’una bacterièmia, bactèries com l’estafilococ tendeixen a fer altres focus d’infecció en qualsevol lloc de l’organisme, tot estenent així la infecció.
S’ha d’instaurar ràpidament tractament antibiòtic intensiu i, si és factible, drenar i netejar els abscessos de pus a mida que es desenvolupen
Endocarditis bacteriana
L’endocarditis bacteriana és una infecció de l’endocardi, la membrana que recobreix l’interior del cor i de les seves vàlvules.
Les bactèries transportades per la sang produeixen canvis inflamatoris i desenvolupen vegetacions sobre la superfície de les vàlvules cardíaques.
Les vàlvules deformades congènitament o afectades per una malaltia anterior tal com la febre reumàtica, són més propenses a patir la malaltia.
Poden presentar-se en forma aguda o subaguda.
En la forma aguda, bactèries tals com els estreptococs, pneumococs, o altres gèrmens poden, en el curs d’una bacterièmia, instal·lar-se en una vàlvula cardíaca i multiplicar-s’hi ràpidament, de manera que no tarden a destruir la vàlvula.
L’endocarditis és una malaltia bacteriana molt greu si no s’ instaura el tractament adient.
Les endocarditis bacterianes subagudes són produïdes per tipus específics d’estreptococs fonamentalment .
La malaltia acostuma a afectar a persones que han patit lesions en les vàlvules cardíaques a conseqüència d’algun atac de febre reumàtica o d’origen desconegut.
Dr. Antoni L. Muñoz
