Escriure’t
Avui tinc ganes d’escriure una carta, un pensament, una sensació.
Expressar tantes coses que em vénen a la ment….
Em costa expressar el que sento, encara que tu, amb tan sols mirar-me, ja saps què vull, com estic…
Em reflecteixo en la teva cara quan em mires i em somrius; quan m’acaricies, noto totes les sensacions que portes acumulades en les puntes dels teus dits i les revisc una vegada i una altra…
Una memòria històrica que solament a tu i a mi ens pertany.
Atrapo la teva imatge, la desdoblego, ciclostilo totes les teves cares fins a gairebé gastar-les en la meva retina.
De les teves paraules m’alimento, absorbeixo tots els sons, barrejo les vocals, amb les consonants, tergiverso les lletres,…. I sempre em surt el teu nom…
Sense tu, MAMÀ no sabria, no podria ni sentir, ni ser….
Si sabés escriure’t tot el que sento cada vegada que em mires…
… Em faltarien lletres en l’abecedari…
…i paper a les butxaques.
T´ESTIMO MAMÀ!!!
