Sóc d’abans de la guerra

Isabel

Jo vaig néixer a Doña Jimena, Jaén; fa ja algun temps…

Vamos; Un any abans de la guerra.

Vaig veure la llum durant la segona república; vaig sentir parlar d’un tal Alfonso XIII, de la guerra civil, de Franco….

Però a mi el que m’agrada és en Juan Carlos i la Sofia. Tot i que en Felipe, el nen, també és molt maco, pero lo he tratao menos.

He enterrat a sis papes i n’he conegut a vuit…

De Pío XI a Francisco I; perquè jo sóc “mu” de missa; ara que em costa moure’m, la veig els diumenges per la televisió.

Trobo a faltar el panecito que em donava el capellà enmig de la cerimònia, però d’altra banda…

Jo sóc molt devota; sobretot de la meva Verge dels Àngels, li reso poc, la veritat; però “arguna” cosilla ya le he “pedio”; si és que és “mu güena”…

 

Amb la meva mare em portava molt bé. I amb el meu pare també eren “mu “buenos els dos.

El meu pare treballava en el camp i ens portava tomàquets i patates.

No teníem molts diners, però no ens faltava de “ná”.

La meva mare cosia “mu” bien i em feia uns vestits “mu” bonitos.

 

De petita em donaven uns atacs “mu “raros. La meva mare deia que no era res i que no em preocupés, però que jo nens….

Ni parlar-ne; que els tingués la meva germana i “el Frasquito” que per això s’anaven a casar.

 

-Digo chiquilla….. !!!Que m´ha pegao la mula tordaaaa, la tordaaa!!! Que mala que essssss la puñetera…

Y la chal-latona… que no para!!! …no me deja dormir….

¡¡¡Ni una galleta de las que me trae mi Mariluz le voy a dar!!!

 

 

Aquí les senyoretes són mu “güenas”, “arguna” és una mica revenía, però es porten “mu” bien amb mi; em porten lanita i de “tooo”.

Crida’m a la meva Mariluz i digues-li que vingui… que vull veure-la… que la trobo a faltar…

 

¡¡¡Cántame la canción de la tordaaa!!!

 

La Isabel, esbossant el seu habitual somriure, t’acaba traient el millor dels teus. Té aquesta habilitat de fer que les preocupacions es descongelin i una onada de tendresa et recorri de punta a punta del cos
Amiga, ens veiem després… i ja saps…

Te canto “La Torda”.

 

La Isabel

La Isabel, esbossant el seu habitual somriure, t’acaba traient el millor dels teus.