Doctora Castillo: «La disposició de temps tan curta és la principal dificultat que tenim»
Daniela Castillo Barros és de Barranquilla, Colòmbia. Va estudiar la carrera de medicina a la Universitat del Norte, pionera en recerca de malalties tropicals. Cal dir que la recerca li interessava aleshores, però quan va començar l’internat es va enamorar del tracte amb el pacient. Arriba a Espanya al 2017. Inicialment geriatria no era una de les especialitats que tenia al cap, però «amb la COVID vaig veure la necessitat i urgència en l’atenció integral i humana que necessiten aquests pacients».

Pel que fa a la vida més enllà de la feina, la doctora Castillo afirma que és esportista al mateix nivell que mèdica -«hi inverteixo molt de temps»—, reconeix. Així, actualment practica volley platja i ioga, «molt diferents però complementàries», afirma. I ho fa mentre traballa a la unitat de Convalescència de Can Torras.
Parlem amb la doctora Castillo amb motiu del 8M.
FSFA.- Què és el que més li agrada de la seva professió?
DCB.- El que m’agrada més és que cada dia s’aprèn alguna cosa. Cada dia. Cap no és igual a l’anterior. I aquest aprenentatge no és necessàriament de medicina, sinó de la vida.
FSFA.- I per contra, el que menys?
DCB.- El que m’agrada menys la disposició de temps tan curta, que tenim per a cada pacient, per a cada vida.
FSFA.- En aquest sentit, a quines dificultats s’enfronta com a metgessa?
DCB.- Sobretot aquest és el punt que ens genera més dificultats. Hem d’obtenir tota la informació clínica necessària per determinar un diagnòstic, en el menor temps, alhora de no deshumanitzar el tracte amb el pacient.
FSFA.- Per altra banda, creieu que hi ha diferència entre metge home o dona?
DCB.- Actualment i cada cop menys percebem diferències amb companys homes. Les dones hem demostrat la nostra capacitat, dedicació a la feina com a metgesses. Ara vaig encaminada a ampliar els meus coneixements a l’atenció pal·liativa.
FSFA.- Finalment, què diria a una noia que està estudiant medicina en aquest moment?
DCB.- A les joves que estan estudiant ara que hi ha temps per a tot. I encara que creguis que saber el nom d’aquest enzim no et servirà per a alguna cosa en el futur, ja veuràs com la seva implicació va més enllà del que sembla i totes les dificultats de la carrera, el sacrifici, i afany val la pena.
Unitat de convalescència
Al centre Can Torras atenem persones que pateixen malalties cròniques o que estan en un procés de convalescència temporal i requereixen d’una atenció sanitària continuada, especialitzada i de qualitat.
Treballem amb plans terapèutics interdisciplinaris per donar resposta a les múltiples i complexes necessitats que tenen les persones que atenem.







